REFLEXIÓ | LA HISTÒRIA ESTÀ PER NO REPETIR-LA.

És cert això que la història està per no repetir-la? N'estem segurs? Si ens remuntem uns anys enrere, concretament 85 anys, ens situem a l'any 1933, aquell any un jove partit a Alemanya anomenat NSDAP (Partit Socialista dels Treballdors Alemanys, partit nacionalsocialista o partit nazi), en un moment en què el poble alemany estava sobrepassat per l'atur, la pobresa i després de la humiliació en la Primera Guerra Mundial recent passada, el NSDAP volia fer resorgir a Alemanya perquè tornés a ser el país gran que havia sigut. El partit nacionalsocialista es presentava a les eleccions del país amb un cap de govern, anomenat Adolf Hitler, un excaporal austríac que prometia tornar "l'alegria" als ciutadans alemanys. En el moment de les eleccions celebrades el mateix any 1933, aquest partit, aconseguia democràticament la victòria a les eleccions del país.

Al ser nomenat pel President d'Alemanya del moment, com a canceller del poble alemany, aquest tal Adolf Hitler, va començar a establir plans contra els jueus i resumint-ho molt: fent una de les massacres més grans de la història "gràcies" (amb moltes cometes) al seu racisme extremat, i a l'adoctrinament que va aconseguir inculcar a molta de la població del país.

També tenim els casos de Stalin o Mussolini, al segle XX, dos caps de govern, que aquests, al contrari de Hitler, no entraren democràticament ni a partir d'unes eleccions, sinó entrant dictatorialment al govern i fent-se càrrec dels seus països respectius, la Unió Soviètica i Itàlia.

Però ara estem al 2018, al segle XX ja, i tot i que hauríem de pensar que aquesta història és passada i no s'hauria de tornar a repetir, a causa de les morts que han causat aquests governs, estem veient aquests últims anys, un auge massiu de l'extrema dreta a Europa i a alguns països del món com poden ser Brasil, Xina, Corea del Nord, Veneçuela o Estats Units per exemple.

Parlant d'Europa, tenim diversos casos on l'extrema dreta ja és un fet, perquè té representació parlamentària, alguns d'aquests països són: Itàlia amb el partit de la Lliga Nord de Matteo Salvini, el UKIP al Regne Unit, el PVV a Països Baixos, l' AfD a Alemanya, el FN de Marine Le Pen a França, el PiS a Àustria, el Perus a Finlàndia, el SD a Suècia, el DF a Dinamarca, els XA o l'Anel a Grècia, el SVP a Suïssa, el SNS a Eslovàquia o finalment el SRS a Sèrbia. Com veiem tots aquests partits tenen, encara que sigui minoritària, una representació parlamentària als seus respectius congressos. Però tenim casos en què hi ha partits d'extrema dreta en el que encara no tenen representació, però les enquestes els donen esperances que això sigui així, com és el cas de VOX, el partit ultradretà espanyol. També per l'altra banda, tenim partits polítics que ja estan governant els seus respectius països, com són el partit republicà de Trump als Estats Units, a Corea del Nord, Kim Jong-Un, a Hongria, Victor Orbán, a Àustria, la coalició del partit conservador del poble i de l'ultradretà, Partit de la Llibertat, i finalment a Brasil, el recent cas de Jair Bolsonaro.

Manifestació falangista davant del "Valle de los Caídos" al 2018.
El Confidencial.

Veient aquest panorama, no ens hauria de preocupar els pensaments de tots aquests polítics, que és una realitat que estan essent escollits pel mateix poble i comencen a pujar a les enquestes i alguns, ja citats aconsegueixen guanyar, fins i tot? Tornarem a veure banderes nazis o preconstitucionals, frases xenòfobes i salutacions al sol rondant per Europa en uns anys?

Reflexionem-hi, perquè la història està per no repetir-la.

Oriol Prats.

Dades de partits ultradretans a Europa. El Periódico